Incendi forestal a l’Alt Empordà
La fortor de fum arriba fins a Girona. L’incendi que va començar ahir a les 13:00 encara crema descontroladament pel flanc dret; i ja son 13.000 les hectàrees calcinades. Si les previsions de vent es confirmen, la tramuntana serà substituïda per vent de llevant. Esperem que això no empitjori la situació, es podrien generar nous caps d’avançament amb un potencial de destrucció brutal; la continuïtat forestal és completa en direcció oest.
Mai en la història de l’Empordà el sector bosc havia tocat tan baix , només faltava afegir-hi aquest gran incendi forestal per perdre l’esperança definitivament.
Desembosc amb cable aeri a Àustria
Del 9 al 13 de gener vam gaudir d’un excelent curs de formació sobre desembosc amb cable aeri a Àustria. El professor Joseph Norbert Stampfer de l’escola de formació forestal Ossiach i els seus col·legues ens van ensenyar a dissenyar, muntar i utilitzar dos sistemes de cable aeri: un sistema bicable amb extracció pendent amunt i un sistema de carretó automotor. Totes les operacions van ser realitzades a bosc per nosaltres mateixos, la millor manera d’aprendre.
Com s’han de gestionar les forests de Celrà ?
El passat dissabte 4 de juny vam realitzar una visita tècnica amb l’Associació de Propietaris de Boscos de Celrà. Les converses entre tècnics, propietaris i empresaris forestals al voltant de la gestió forestal i dels treballs a desenvolupar aquesta tardor van ser molt enriquidores. Esperem poder gaudir de més jornades com aquesta.
Balma Forestal SLP a Girona
Balma Forestal SLP centra la seva activitat a la província de Girona. La oficina es troba al Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Edifici Jaume Casademont, despatx 16.
-
- Edifici Jaume Casademont
-
- Edifici Jaume Casademont
-
- Parc Científic i Tecnològic
Desenvolupament d’ aplicacions forestals a partir de dades LiDAR
Igual que en el seu moment la generalització de l’ús de l’ortofoto, primer en blanc i negre, i posteriorment de color, junt amb l’increment successiu de la qualitat de resolució d’imatge, ha anat permetent que esta nova ferramenta de treball, es generalitze en la gestió forestal en general, i en la planificació selvícola en particular.
L’aparició de la tecnologia LiDAR (Light Detection and Ranging) i el fet únic a Europa, de la ràpida disponibilitat de dades LiDAR per a tota Espanya, que succeirà segons les previsions del Ministeri de Foment del Govern d’Espanya, entre 2010 i 2011, obri unes noves perspectives mai succeïdes anteriorment.
D’aquesta manera la informació LiDAR, es converteix en una base de dades georeferenciada imprescindible per a l’optimització de l’ús del territori i possibilita l’inventari exhaustiu dels arbres o de l’estructura vegetal en el seu conjunt per al territori forestal.
Així, doncs, de la mateixa manera en què les successives ortofotos van permetre realitzar la comparativa de l’evolució de l’estat del territori forestal en dos dimensions, tanmateix la disposició generalitzada de dades LiDAR permetrà l’anàlisi de l’evolució general de l’estructura de vegetació forestal en tres dimensions.
A partir de les dades oferides per aquesta innovadora tecnologia LiDAR, no sols es va a arribar a quantificar el volum de fusta, sinó també precisar exactament la biomassa forestal segons tipologies, el diòxid de carboni que es reté, el creixement i canvis estructurals dels boscos. Dades totes ells imprescindibles per a implementar una gestió sostenible dels boscos, indispensable per a mitigar els avatars del canvi climàtic.
Els paràmetres selvícoles bàsics continuaran sent possible determinar-los i quantificar-los amb precisió, tan sols per mitjà de la presa de mesuraments de camp a nivell de parcel•la. Però en el conjunt del territori, anàlisis comparatives a nivell de tot el territori, tan sols seran possibles per mitjà de tecnologies cartogràfiques com per exemple el LiDAR.
Algunes empreses entre elles BALMA FORESTAL SLP estan testant les possibilitats de crear aplicacions informàtiques que aprofiten la potencialitat de les dades LiDAR per a la creació de ferramentes d’anàlisi i suport a la gestió forestal.
És per tot això, com a conclusió a aquest punt, per la qual cosa es vaticina com una bona ferramenta l’anàlisi extensiva dels paràmetres selvícoles, per la qual cosa serà molt convenient començar a testar i a desenvolupar les seues capacitats.
BALMA FORESTAL SLP presenta el desenvolupament del seu software per a aplicacions a incendis forestals en el congrés internacional ForestSat celebrat a Lugo al setembre del 2010, com resultat d’una línia d’I+R+i sobre aplicacions forestals a partir de dades LiDAR, que desenvolupa conjuntament amb l’empresa Dielmo i amb la Universitat Politècnica de València. Posterior al desenvolupament de software per a aplicacions de models de combustible, i càlcul de biomassa, es continua treballant en el desenvolupament d’altres aplicacions forestals a partir de la combinació de dades de LiDAR terrestre i aeri.
La qüestió: Qui desenvoluparà aplicacions forestals a partir de dades LiDAR? Quins seran els clients potencials? Quina serà la demanda real en el sector forestal?
Necessitat prospectiva per al sector forestal espanyol
La globalització està tenint un gran impacte per al sector forestal, la qual cosa força a les indústries forestals a continuar la seua integració, canvia amb celeritat els fluxos de matèria primera per a la indústria forestal, incrementa la competència de les nacions sobre les empreses, disminueix la importància de l’estat enfront del mercat, accelera la transferència tecnològica, etc
Davant d’això es defineixen quatre maneres de considerar el futur: passiva (acceptar els canvis), reactiva (esperar els canvis), preactiva (preparar-se per al futur), proactiva (crear el futur).
Definim la prospectiva com la disciplina que estudia el futur (del sector forestal per exemple…) des d’un punt social, científic i tecnològic amb la intenció de comprendre-ho i de poder influir en ell; i així per exemple identificar les tecnologies emergents i les innovacions que probablement produïsquen els majors beneficis econòmics i/o socials
A Espanya ja tenim l’experiència d’haver dut a terme l’elaboració d’un Pla Forestal estatal i de plans forestals autonòmics per a quasi la totalitat del territori. Durant l’elaboració d’estos documents de programació de la política forestal a un nivell estratègic, i amb l’enfocament participatiu amb què s’han abordat la major part d’ells, ja s’ha realitzat un exercici de prospectiva en moltes regions i per part de distints grups de professionals. Les empreses i indústries forestals per la seua banda realitzen per la seua banda en els seus plans estratègics de negoci, les seues pròpies prospectives d’evolució del sector a nivell local i global.
Però en cap cas s’ha abordat de manera global, i de manera transversal entre polítiques públiques i acció empresarial privada, un exercici de prospectiva del sector forestal espanyol. Ni tampoc s’ha afrontat des d’una perspectiva científica, amb unes metodologies pròpies dels estudis de prospectiva que ha sigut desenrotllat en gran manera en sectors industrials i tecnològics.
La qüestió: resulta necessari fer un exercici de prospectiva en el sector forestal espanyol amb un horitzó llunyà per a redirigir adequadament la política forestal espanyola?
Tardor, època de repoblacions forestals indiscriminades?
Usualment tant en àmbits més tècnics com a sobretot a través de missatges polítics, estem habituats a veure inclús durant el mateix incendi forestal, que ja els responsables polítics anuncien a través dels mitjans de comunicació, xifres astronòmiques de diners per a repoblar de forma immediata estes superfícies.
Davant d’açò d’una banda, no poques vegades s’ha donat el cas, per les característiques pròpies de la muntanya mediterrània, que darrere d’elaborar-se el projecte de reforestació de forma immediata, al segon any quan s’ha anat a executar aquest sobre el terreny, la regeneració espontània, cobria ja una part important de la superfície, perdent així la seua vigència el dit projecte, i havent de desviar les inversions cap a altres actuacions menys necessàries.
Paradoxalment és freqüent tardor darrere de tardor, la desviació d’inversions de les zones més forestals, cap a zones del litoral o zones més urbanitzades, on es concentren la major part dels votants.
Moltes de les lleis forestals, obliguen a determinar zones de repoblació urgent o prioritària, la qual cosa és tècnicament necessari i acceptable. Però igualment acceptable i immediatament necessari per a evitar que puga ocórrer allò que s’ha exposat en els punts anteriors, resulten el determinar “zones d’exclusió de la repoblació forestal”.
Tècnicament açò és possible, per mitjà de la utilització dels diagrames bioclimàtics, que tants usos tenen. Les condicions en què els paràmetres d’IBL siguen menor a 1,7 ubc amb una IBC alta, s’interpreta des del punt de vista de l’ecosistema forestal, que determinats espais que compleixen eixes condicions no són capaces de sustentar espècies arbòries, o siga que la repoblació amb arbratge no és viable.
A estes zones caldria afegir a més, totes aquelles en què la reincidència d’incendis forestals es manté molt alt (fins a donar primer solució al conflicte social que els genera).
Els resultats de no tindre en compte estes premisses tècniques, sinó d’actuar més aïna per impulsos polítics d’imatge o mal assessorats, donen lloc a conseqüències com a repoblacions amb percentatges majors al 60 % de malls, reforestacions amb arbres adults amb aspecte de bonsai, o incendis repetits cíclicament sobre repoblacions en què diversos interessos (caçera, pasturatge…) aconsella satisfer la demanda en determinats llocs d’espais forestals no arbratges.
La qüestió: resulta necessari establir “zones d’exclusió de la repoblació forestal”?