Usualment tant en àmbits més tècnics com a sobretot a través de missatges polítics, estem habituats a veure inclús durant el mateix incendi forestal, que ja els responsables polítics anuncien a través dels mitjans de comunicació, xifres astronòmiques de diners per a repoblar de forma immediata estes superfícies.

Davant d’açò d’una banda, no poques vegades s’ha donat el cas, per les característiques pròpies de la muntanya mediterrània, que darrere d’elaborar-se el projecte de reforestació de forma immediata, al segon any quan s’ha anat a executar aquest sobre el terreny, la regeneració espontània, cobria ja una part important de la superfície, perdent així la seua vigència el dit projecte, i havent de desviar les inversions cap a altres actuacions menys necessàries.

Paradoxalment és freqüent tardor darrere de tardor, la desviació d’inversions de les zones més forestals, cap a zones del litoral o zones més urbanitzades, on es concentren la major part dels votants.

Moltes de les lleis forestals, obliguen a determinar zones de repoblació urgent o prioritària, la qual cosa és tècnicament necessari i acceptable. Però igualment acceptable i immediatament necessari per a evitar que puga ocórrer allò que s’ha exposat en els punts anteriors, resulten el determinar “zones d’exclusió de la repoblació forestal”.

Tècnicament açò és possible, per mitjà de la utilització dels diagrames bioclimàtics, que tants usos tenen. Les condicions en què els paràmetres d’IBL siguen menor a 1,7 ubc amb una IBC alta, s’interpreta des del punt de vista de l’ecosistema forestal, que determinats espais que compleixen eixes condicions no són capaces de sustentar espècies arbòries, o siga que la repoblació amb arbratge no és viable.

A estes zones caldria afegir a més, totes aquelles en què la reincidència d’incendis forestals es manté molt alt (fins a donar primer solució al conflicte social que els genera).

Els resultats de no tindre en compte estes premisses tècniques, sinó d’actuar més aïna per impulsos polítics d’imatge o mal assessorats, donen lloc a conseqüències com a repoblacions amb percentatges majors al 60 % de malls, reforestacions amb arbres adults amb aspecte de bonsai, o incendis repetits cíclicament sobre repoblacions en què diversos interessos (caçera, pasturatge…) aconsella satisfer la demanda en determinats llocs d’espais forestals no arbratges.

La qüestió: resulta necessari establir “zones d’exclusió de la repoblació forestal”?